Ja m'ho vaig proposar en el seu moment i vaig intentar complir-lo, però per unes coses o altres, vaig acabar decaient en el mateix de nou. Trist, però cert, vaig tornar a topar amb la mateixa pedra.
Imagen de: www.danmay.net
Però després d'acabar al terra de nou, vaig descobrir la veritat: em vaig adonar que era jo la que buscava aquesta pedra i no intentava esquivar-la, era jo la que no acceptava la realitat i ara que em sóc conscient, va sent hora d'aprendre la lliçó.
Per això he decidit adoptar una postura estoica: ser indiferent, ni buscar, ni amargar-se, ni donar-li tantes voltes al cap, adéu a les il.lusions buides, adéu a ser la mateixa ingènua de sempre, adéu a les males ratxes, a partir d'ara, res m'afectarà.
I el dia que alguna cosa bona m'estigui esperant, el acceptaré sense més, però s'ha acabat la rutina del sofriment a la qual m'he acostumat durant massa temps.
Sé que em costarà, jo no sóc així, sempre he estat una il.lusionada de la vida disposada a tot però és hora de pensar en un mateix primer, i posar els altres en segon pla, i, sent realistes, no es pot viure d'una il.lusió si ningú més està disposat a lluitar per ella.